Les nostres cadenes |
Som esclaus de nosaltres mateixos?, Si cal buscar culpables no
cal anar massa lluny, ho som nosaltres.
No cal culpar ningú de les nostres desgràcies, del que no va bé
a les nostres vides, la nostra felicitat no depèn del que ens envolta. Cada dia
ens llevem, rebem el regal d'un nou dia per millorar la nostra vida i ningú és
responsable més que nosaltres mateixos l'ús que fem d'aquesta nova oportunitat
per canviar el que no ens agradi.
De vegades penso que l'unic temor que hem de tenir és el de no ser nosaltres mateixos. Tenim un do meravellós que és el de la llibertat i hem
de tenir el valor de fer ús d'aquest do alhora permetre que els que ens
envolten, facin el que vulguin de les seves vides, sense pretendre que facin el
que nosaltres volem, sense controlar, deixant que prenguin les seves pròpies
decisions.
Els moment difícils són feixucs |
La vida no és perfecta, és plena de dificultats i de moments
difícils per a l'ésser humà, bé que ho sabem nosaltres, però tenim les eines
necessàries per afrontar-los, així com la llibertat de triar i reaccionar
davant les dificultats.
Penso que no hem de ser esclaus dels errors passats, els hem de
reconèixer, perquè sinó ens dominen, i hem de mirar el futur amb esperança i
posar tot de la nostra part, sent solidari amb els que estan en desavantatge,
al mateix temps que ser generosos amb ells.
Sovint imposem els nostres criteris, però cal passar de la
imposició a la paraula i ordenar les coses desordenades de la nostra vida. Són
tantes les ocupacions que duem a terme al llarg del dia, que poques vegades
tenim temps per aturar el rellotge i pensar seriosament, en tot això que estem
vivint, sense arribar a ser esclaus, ja que això fa que perdem la referència de
tot el que ens envolta.
De vegades es té la falsa il·lusió que tot funciona, quan això no és cert. Hem de pensar que el viure tan accelerat no és viure, és sobreviure. No s'ha de tenir por de "perdre el temps", perquè l'acceleració ens fa desaprofitar la vida i ser menys creatius, a més d'impedir connectar amb els altres.
Podem parar el nostre temps? |
De vegades es té la falsa il·lusió que tot funciona, quan això no és cert. Hem de pensar que el viure tan accelerat no és viure, és sobreviure. No s'ha de tenir por de "perdre el temps", perquè l'acceleració ens fa desaprofitar la vida i ser menys creatius, a més d'impedir connectar amb els altres.
Després d'aquestes reflexions i tornant a la pregunta inicial
que era "de què som esclaus?", Penso que cada un de nosaltres, tindrà
la seva pròpia resposta, sincera i presa en llibertat.