Envoltat de crisi arriba
Nadal.
No tothom l’espera amb
humor igual.
Hi ha aquell que voldria
que s’hagués passat;
també qui l’afronta ben
desencisat.
D’allà a on treballava el
van despatxar;
són tres fills i dona que
ha d’alimentar.
Com voleu que esperi el
Nadal feliç?,
Temps ha que no paga i ha
de deixar el pis.
I aquell que el mes cobra
un petit jornal,
com voleu que visqui amb
goig el Nadal?,
si els crèdits l’ofeguen
i no els pot pagar,
sols el preocupa el que
pot passar.
La crisi és severa;
palpem-ne el dolor.
Déu ens ho demana des
d’un portaló
********************************
No vull entristir-vos ni
fer-vos sofrir,
però si recordar-vos que
enguany és així.
Talment com ho feren, de
nit uns pastors,
que presents portaren al
tot Poderós.
Fem igual nosaltres,
compartim el pa
amb que té gana i no pot
llescar.
Mn. Ramon Cabana i Antic
