Any Maragall

Maragall, de gran

Aquest any en motiu dels seus 100 anys de la seva mort i dels 150 del seu naixement celebrem “L’any Maragall”

Però, qui era Joan Maragall?

D’entrada diem que era un poeta. I es veritat. Però va ser moltes coses més. Com a primera visió, per mi va ser un persona amb visió de futur, i com sempre passa, solen ser mal interpretats 

Com a poeta, la seva teoria de la “paraula viva” va fer que la poesia tingués una dimensió humana i natural que la gent l’entengués, i això li va donar una gran capacitat d’influència, a més de crear escola. Aquesta influència per molts era interpretada com una forma de fer política i més d’un el volia com una persona activa dins del seu partit, però mai acceptar cap càrrec, ja que li hagués privat de la seva llibertat.

Però també és cert que algunes de les seves poesies o escrits en els mitjans que ho feia (Diari de Barcelona o La Veu de Catalunya escrits en prosa. més de 400), són eminentment polítics com “Oda a Espanya”, escrita a l’any 1898 en motiu de la derrota en la guerra de Cuba, i que avui el seu tema continua vigent. O “La ciutat del perdó”, en defensa de l’abolició de la pena de mort en motiu de les penes dictades pels fets de la Setmana Tràgica o també “L'Església cremada” (escrit en prosa. És llarg) on posa al descobert la forma de ser de la burgesia catalana del moment

Maragall de jove

El seu pensament religiós també ha estat motiu de polèmica. Segons Josep Palau i Fabre: «Maragall és panteista i pagà. No és sinó per disciplina, per autoprescripció, que esdevé cristià.». Per mi, la història és diferent. Té unes fortes arrels religioses i cristianes que al llarg de la vida evolucionen de forma diversa. Aquesta evolució no és exclusiva de Maragall, sinó que és molt freqüent en moltes persones, encara que de vegades no és ben vista per segons quins ambients. Aquesta evolució pot portar discrepàncies amb les jerarquies, com li passar a ell amb Torres i Baiges (tema pena de mort), i passa freqüentment encara avui.

Com a mostra de la seva espiritualitat, Maragall ens ha deixat “Excelsior” i el “Cant Espiritual”, que no deixen cap dubte sobre el seu pensament. Com anècdota explicada per la seva neta Roser, quan el seu pare (Joan Anton Maragall Noble) va anar al Vaticà, li van preguntar que creia ell de l’espiritualitat del seu pare, ell va respondre tot mostrant un paper on havia escrit el Cant Espiritual. “Vostè mateix, jutgi”  

Joan 

Per tornat al aticle, fer click a la fletxa blava de retrocedir, a la part superior esquerra