Per sortir faci Click sobre la fletxa blava de retrocedir de la part superior de l'esquerra

dijous, 21 d’abril de 2011

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, la veu d’un fill
que et parla en llengua  no castellana:
parlo en la llengua que m’ha donat
la terra aspra:  
en’questa llengua  pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries i els teus records,
records i glòries només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes  vida és la sang,
vida pels d’ara  i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies  a morts els fills,
te satisfeies  d’honres mortals,
i eren tes festes els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos  marxar replens
dels fills que duies  a que morissin:
somrients marxaven  cap a l’atzar;
i tu cantaves vora del mar
com una folla.

On són els barcos. On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, no tens ningú.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya?  no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua  que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
 
Per tornat al aticle, fer click a la fletxa blava de retrocedir, a la part superior esquerra