Per sortir faci Click sobre la fletxa blava de retrocedir de la part superior de l'esquerra

dimarts, 20 de desembre de 2011

Records de la meva infància

Pessebre de suro
Falten poc dies per Nadal

Treu les figuretes per muntar el pessebre (diu la meva dona).
Per aquestes coses de la vida ella pensa en treure les figures de la caixa que des de fa tants anys (des de la mort del meu pare) estava precintada. A poc a poc, entre els papers amb que el meu pare havia embolicat les figuretes, groguencs i ressecs pel temps, comencen a sorgir trossos d'infantesa.
 
Felicitació del sereno
Són records dels anys cinquanta, amb escassetats, amb talls de llum, amb la vida en blanc i negre, amb el fred intens, amb fogó de petroli per cuinar i braser per escalfar-nos, amb l'escombriaire, el vigilant, el sereno, i un llarg etcètera que deixaven una postal desitjant bon Nadal, amb el pobre, sempre el mateix, que passava un cop al mes a recollir la seva almoina per les cases, amb el guàrdia urbà, que tot el barri coneixia, envoltat de paquets que li obsequiaven els pocs cotxes que hi havia.

Records d'un home que cada any, amb tanta il·lusió, creava muntanyes de trossos de suro, cel amb el paper blau amb què anaven embolicats els paquets de cotó en branca, rius amb paper de plata de l'embolcall de les xocolates que havia anat recol·lectant des de bastant temps abans i un tros de vidre per sobre, arbres amb branques càlides recollides del sòl amb paciència.
Records que es van despertar en obrir la caixa i anar desenvolupant les figures embolicades fa molts anys individualment amb una cura exquisida.

Com un home tan poc traçut, incapaç de clavar un clau dret o donar una mà de pintura a la casa, podia crear aquelles meravelles i omplir la casa d'un barroquisme valencià de boles acolorides, papers de colors brillants i llums parpellejants, amb una habilitat només comparable al que tenia per curar ferides i posar injeccions?.
Els Reis

El temps ha fet que els colors perdin brillantor i s'hagin homogeneïtzat, que les ferides produïdes en perdre el be una pota, o un pastor un tros de braç, o un rei un fragment de cap, hagin perdut el vermell brillant del fang cuit i també s'hagin matisat.
Les ferides curades de les figures, han obert en el meu cor les ferides del record.

Maleïda siguis Nadal!, Que ens apunyales per l'esquena cada any.
I encara voleu que us desitgi bones festes?, No, això del Nadal és només un conte per a nens.

Josep