Diriger la nostra pròpia vida

 

Quina dirección escollim?

Si?, No?, Què faig?, Cap a on em dirigeixo?.

Quan hem de prendre una decisió important, una decisió d'aquestes que marquen un abans i un després en la nostra vida, i que si triem un camí, cal renunciar a un altre ... és quan hem de superar les nostres dubtes i agafar o no aquest tren que la vida ens presenta i que si ho deixem passar ...

Convé valorar totes les possibilitats i saber, amb certesa, quines són les nostres prioritats.

En aquest laberint es troba, avui en dia, molta de la nostra joventut. Quan han de triar entre quedar-se al seu país sense feina, o sortir a l'estranger a buscar-se la vida, resulta tan essencial superar els dubtes amb empenta i lluitar pel que volen amb seguretat ... però per aquesta raó, cal prendre una decisió racional o una decisió sentimental, aquesta és la dificultat, tenint en compte que, sigui quina sigui la decisió presa, mai tindrem la certesa absoluta que sigui l'encertada.

Els catalans, sempre hem estat a tot al món

Penso que en aquestes circumstàncies, les persones grans que els envoltem, hem de procurar donar-los aquesta seguretat personal que necessiten i ajudar-los a superar els seus dubtes, perquè puguin lluitar pel que volen, fer-los veure que res és per sempre, que poden canviar la trajectòria, sigui la que sigui, si no és la que els fa feliços, que l'error està en prosseguir tossudament si no els satisfà i no els porta a aconseguir el que s'han proposat. Ajudar-los a prendre la decisió amb valentia, reposant les idees i reflexionant per reduir la possibilitat d'error.

Els que marxen ARA, són persones qualificades

Penso que les decisions han de madurar i un cop les han pres, donar-los suport perquè se sentin segurs i recolzats, sabent, amb certesa que darrere ens tenen a nosaltres, com a paret on poden recolzar-se en un moment de flaquesa.

És difícil, veritat?. Penso moltes vegades en tot això i li dono mil voltes ... em fa mal i molt.

Mary Luz